La delinqüència juvenil, el fracàs escolar, la pèrdua de valors entre els joves, el catsup a la verdura, els pipins a les cantonades del Barri Gòtic... tots, tots, tots aquests problemes socials de primera magnitud tenen una causa ben clara: les cançons que els pares canten, de forma inconscient i desaprensiva, als seus infants. Sí, sí i sí, ho dic de veres i de debò.
Són prova clara d'aquesta plaga de tonades terrorístiques les següents:
La Lluna, la pruna, vestida de dol
(sí, per ara anem bé, malgrat que el dol no seria un estil prêt-à-porter molt escaient a una nena de quatre anys, diguem-ne)
son pare la crida...
SA MARE NO VOL!!!
Però què coi m'estàs dient???!!! Que el pare diu "nena, fes el favor de venir ara mateix que sóc ton pare i ho dic jo que tinc l'autoritat paterna" i, la mare, tota frívola i irreverent ella, diu "nena, no facis cas a ton pare que és un brètol que es passa el dia davant de l'ordinador"??? I ens queixem quan la canalla no deixa seure als ferits de guerra a l'autobús o escup al terra després de beure's el got de llet... i què volem, si no???
I no, això no s'acaba aquí. Heus aquí una mostra més d'aquest mal endèmic i vastament estès:
El gall i la gallina estaven al balcó
(bé, prendre l'aire és sa i és cosa bona, sempre que no plogui)
la gallina està adormida...
I EL GALL LI FA UN PETÓ!!!
Osti osti osti... el gall és un assetjador i un mans llargues! Els nens comencen escoltant això i acaben tibant els tangues que sobresurten per damunt dels pantalons de les nenes com si fossin tiraxines!
I, per acabar-ho de matar:
Margarideta lleva't de matí
que n'és tard de matinada,
Margarideta lleva't de matí,
de seguit ves-te a vestir
(tot correcte, tot moral, però ara la Margarideta diu...)
Prou que em llevaria jo...
SI FALDILLA JO EN TINGUERA!!!
La Margarideta és una fresca nudista amb tendències clarament exhibicionistes!!! I no continuo amb la cançó, que després entra en Pere a escena, quina imatge deu presenciar el pobre infant!!!
Veient tot això, ja no goso preguntar-me què és el que estan fent els petits bonics titelles aquells de l'així fan-fan-fan...
Coi de món.
eQr
5 comentaris:
Ostres Ximo, com m'has fet riure. M'ha encantat aquest post i, ara que ho dius, si realment fessim més anàlisis de cançons d'aquestes si que no m'estranya que els nens creixin com venen! jajaja! Un petó! M'alegra llegir-te sempre!
ostres ximo!!!!
en moltes de les cançons sempre pots buscar la part "oculta", ara que aquestes encara es podrien salvar, ara el que és realment de delicte, son les cançons que escolta el jovent d'ara, mira d'analitzar alguna cançó de reggaeton, i sabràs el que és bo...
M'agradaria que em busquessis cançons que podré cantar a la meva filla, àlias "latevaneboda", perquè ara em fa por fins i tot entonar-li qualsevol tonada.
Passaré a l'anglès que almenys no l'entendrà.
Aprofito per dir que la Làctia té raó amb els llençols. Ja he votat.
Tan bò que és el papa de la criatura, i en canvi la mama,... una bruixa és la mama! ;-)
Avui comença el curs de nou al centre obert, i jo que el volia començar amb contes i titelles, i potser alguna que altra cançó, tinc el seu permís gran Ximo, per poder realitzar semblant tasca?
Publica un comentari